Estic content dels llibres que he anat llegint al llarg d'aquest any. M'he empassat alguna merda, cert, però el balanç final és més que positiu: quatre idiomes (català, castellà, anglès i francès), una mica de tot pel que fa a gèneres (novel·la, assaig, història de la música, contes i, quin remei, també teatre), autors molt diferents els uns dels altres (Sòfocles, Stephen King, Dickens, Quim Monzó, Philip Roth), alguns clàssics (El cor de les tenebres, 1984, Èdip rei, El procés) i, en definitiva, llibres a palades. Els teniu tots aquí baix. Com l'any passat, he afegit una valoració personal a sota de cada títol:
Lent i magnífic.
2. Els homes que no estimaven les dones, de Stieg Larsson
Resumiré les meves opinions en un títol famós: Molt soroll per a no res.
3. Monsieur Ibrahim et les fleurs du Coran, d'Éric-Emmanuel Schmitt
4. Una tria, Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell
Tria adaptada d'alguns capítols del Tirant lo Blanc. Em va deixar amb ganes de més.
3. Monsieur Ibrahim et les fleurs du Coran, d'Éric-Emmanuel Schmitt
Tria adaptada d'alguns capítols del Tirant lo Blanc. Em va deixar amb ganes de més.
5. Clásicos para estudiantes: Don Quijote de la Mancha, de Miguel de Cervantes
Converteix un gran llibre (i això que no he llegit El Quixot) en una cosa infantil i simple.
6. Una història de dues ciutats, de Charles Dickens
Em va semblar una història collonuda entre el París i el Londres de la Revolució Francesa.
7. L'últim llibre de Sergi Pàmies, de Sergi Pàmies
Molt recomanable.
8. La vida es sueño, de Pedro Calderón de la Barca
9. 11/22/63, de Stephen King
Tot i algun tram pesat és una novel·la ben parida sobre viatges en el temps.
10. Tres sombreros de copa, de Miguel Mihura
Converteix un gran llibre (i això que no he llegit El Quixot) en una cosa infantil i simple.
6. Una història de dues ciutats, de Charles Dickens
Em va semblar una història collonuda entre el París i el Londres de la Revolució Francesa.
7. L'últim llibre de Sergi Pàmies, de Sergi Pàmies
Molt recomanable.
8. La vida es sueño, de Pedro Calderón de la Barca
Si em considereu una persona sensata, no el llegiu mai per mai.
Tot i algun tram pesat és una novel·la ben parida sobre viatges en el temps.
10. Tres sombreros de copa, de Miguel Mihura
Les aventures de Dionisio no em van fer ni fred ni calor.
11. 1984, de George Orwell
Se'm va fer llarg, però llegir-lo va ser un encert.
12. El cor de les tenebres, de Joseph Conrad
Tot un clàssic. Tan ben escrit que em va arribar a calar.
13. Cross Fire, de James Patterson
L'he oblidat. No el llegiu, que no val res.
14. El procés, de Franz Kafka
Una crítica genial al sistema jurídic. És una llàstima que perdés el fil a dos per tres o que no el perdés però se'm fes tediós.
15. Els Jocs de la Fam, de Suzanne Collins
Un argument interessant se'n va a fer punyetes perquè està molt mal desenvolupat. A més, els personatges són patètics.
16. Tormento, de Benito Pérez Galdós
Al principi sembla que el títol ho diu tot. Mica en mica, però, la cosa millora. Galdós és un gran escriptor.
17. Uf, va dir ell, de Quim Monzó
En tinc un record boníssim.
18. Luces de Bohemia, de Ramón del Valle-Inclán
19. Luciérnagas, d'Ana María Matute
El vaig trobar horrorós.
20. La guerra segons Simone Weil, de Maite Larrauri
Bastant oblidable. Com a introducció al personatge de Simone Weil pot resultar interessant a segons qui.
21. El Senyor dels Anells: La germandat de l'Anell, de J.R.R. Tolkien (5a lectura)
22. El Senyor dels Anells: Les dues torres, de J.R.R. Tolkien (5a lectura)
23. El Senyor dels Anells: El retorn del rei, de J.R.R. Tolkien (5a lectura)
24. I ara què?, d'Alfred Bosch
És un bon assaig sobre l'independentisme pre-11S.
25. The humbling, de Phillip Roth
Ben escrit, molt reflexiu, però amb un argument que em va semblar una mica pobre.
26. A la carretera, de Jack Kerouac
Una obra sonada, addictiva i tremenda.
27. Tria personal, de Pere Calders
Vaig riure força amb els relats del mestre Calders.
28. El ruido eterno, d'Alex Ross
Un viatge impressionant per la història de la música del segle XX.
29. El Sunset Limited, de Cormac McCarthy
30. Cosmopolis, de Don DeLillo
Se'm va fer molt pesat. Probablement perquè el vaig llegir en anglès i no en sé prou.
31. The hobbit, de J.R.R. Tolkien (4a lectura)
32. Blockade Billy, de Stephen King
Conté dues històries que es llegeixen en un no res. Són distretes, simples i decebedores en el seu tram final.
33. Trampa 22, de Joseph Heller
És el llibre del meu 2012: un piló de bajanades sense ordre ni concert que satiritzen sobre la guerra amb un sentit de l'humor inclassificable. Mentre el llegia va arribar a extenuar-me, però hi penso i encara ric. Una obra mestra.
34. Èdip Rei, de Sòfocles
El recomano.
35. Antígona, de Sòfocles
36. El casalot, de Charles Dickens
Una altra obra mestra. Massa enrevessada en alguns trams, però igualment recomanable.
37. Drames rurals, de Víctor Català
Dotze relats molt crus que de vegades fan adormir.
38. El árbol de la ciencia, de Pío Baroja
No em va agradar gens.
39. Desembalo mi biblioteca, de Walter Benjamin
Aquest recull minúscul d'assaigs combina un primer text, molt bo, sobre l'art de col·leccionar llibres amb d'altres que no em van entusiasmar gaire.
40. El perquè de tot plegat, de Quim Monzó
Si el World Literature Today d'Oklahoma diu que els contes de Quim Monzó són «els millors que s'han escrit a Europa en l'última dècada» és per alguna cosa.
41. Victus, d'Albert Sánchez Piñol
És el best-seller català escrit en castellà i, tot i els problemes de ritme, és sensacional.
42. Electra, de Sòfocles
De moment, la meva tragèdia preferida. (Dic de moment perquè només n'he llegit tres.)
43. Olivetti, Moulinex, Caffoteaux et Maury, de Quim Monzó
Se'm va fer llarg, però llegir-lo va ser un encert.
12. El cor de les tenebres, de Joseph Conrad
Tot un clàssic. Tan ben escrit que em va arribar a calar.
13. Cross Fire, de James Patterson
L'he oblidat. No el llegiu, que no val res.
14. El procés, de Franz Kafka
Una crítica genial al sistema jurídic. És una llàstima que perdés el fil a dos per tres o que no el perdés però se'm fes tediós.
15. Els Jocs de la Fam, de Suzanne Collins
Un argument interessant se'n va a fer punyetes perquè està molt mal desenvolupat. A més, els personatges són patètics.
16. Tormento, de Benito Pérez Galdós
Al principi sembla que el títol ho diu tot. Mica en mica, però, la cosa millora. Galdós és un gran escriptor.
17. Uf, va dir ell, de Quim Monzó
En tinc un record boníssim.
18. Luces de Bohemia, de Ramón del Valle-Inclán
19. Luciérnagas, d'Ana María Matute
El vaig trobar horrorós.
20. La guerra segons Simone Weil, de Maite Larrauri
Bastant oblidable. Com a introducció al personatge de Simone Weil pot resultar interessant a segons qui.
21. El Senyor dels Anells: La germandat de l'Anell, de J.R.R. Tolkien (5a lectura)
22. El Senyor dels Anells: Les dues torres, de J.R.R. Tolkien (5a lectura)
23. El Senyor dels Anells: El retorn del rei, de J.R.R. Tolkien (5a lectura)
24. I ara què?, d'Alfred Bosch
És un bon assaig sobre l'independentisme pre-11S.
25. The humbling, de Phillip Roth
Ben escrit, molt reflexiu, però amb un argument que em va semblar una mica pobre.
26. A la carretera, de Jack Kerouac
Una obra sonada, addictiva i tremenda.
27. Tria personal, de Pere Calders
Vaig riure força amb els relats del mestre Calders.
28. El ruido eterno, d'Alex Ross
Un viatge impressionant per la història de la música del segle XX.
29. El Sunset Limited, de Cormac McCarthy
30. Cosmopolis, de Don DeLillo
Se'm va fer molt pesat. Probablement perquè el vaig llegir en anglès i no en sé prou.
31. The hobbit, de J.R.R. Tolkien (4a lectura)
32. Blockade Billy, de Stephen King
Conté dues històries que es llegeixen en un no res. Són distretes, simples i decebedores en el seu tram final.
33. Trampa 22, de Joseph Heller
És el llibre del meu 2012: un piló de bajanades sense ordre ni concert que satiritzen sobre la guerra amb un sentit de l'humor inclassificable. Mentre el llegia va arribar a extenuar-me, però hi penso i encara ric. Una obra mestra.
34. Èdip Rei, de Sòfocles
El recomano.
35. Antígona, de Sòfocles
36. El casalot, de Charles Dickens
Una altra obra mestra. Massa enrevessada en alguns trams, però igualment recomanable.
37. Drames rurals, de Víctor Català
Dotze relats molt crus que de vegades fan adormir.
38. El árbol de la ciencia, de Pío Baroja
No em va agradar gens.
39. Desembalo mi biblioteca, de Walter Benjamin
Aquest recull minúscul d'assaigs combina un primer text, molt bo, sobre l'art de col·leccionar llibres amb d'altres que no em van entusiasmar gaire.
40. El perquè de tot plegat, de Quim Monzó
Si el World Literature Today d'Oklahoma diu que els contes de Quim Monzó són «els millors que s'han escrit a Europa en l'última dècada» és per alguna cosa.
41. Victus, d'Albert Sánchez Piñol
És el best-seller català escrit en castellà i, tot i els problemes de ritme, és sensacional.
42. Electra, de Sòfocles
De moment, la meva tragèdia preferida. (Dic de moment perquè només n'he llegit tres.)
43. Olivetti, Moulinex, Caffoteaux et Maury, de Quim Monzó
Més contes d'en Monzó. El primer del llibre, «Redacció», gairebé l'emmarco i el penjo a la paret.
.jpg)
